NOVELE MODÊYE 0.4.20
(If you don't understand Walloon and are here to package
the latest version of the aspell-wa dictionnary to distribute it,
then the version is 0.4.20, and you can download it
here)
Coridjeu d' ortografeye e walon po Linux
Vos trovroz chal ene coridjrece d' ortografeye pol walon
(shuvant les rîles di scrijhaedje do rfondou walon).
Ci n' est nén co tot a fwait fini, i gn a co des sacwès a discuter
et a decider pol ortografeye a-z eployî, et surmint co des flotches
(dins l' djivêye di mots oudonbén dins les algorisses di fjhaedje
di mots derivés et di codjowaedje), mins on pout ddja l' eployî,
dji m' endè sieve po coridjî les ratournaedjes da minne.
Les mots et viebes ont stî prindous on pô tot avå, tos les mots et viebes di
l' esplicant motî
ont stî metous.
Dj' a ossu metou les mots et noûmots ki dj' end a
mezåjhe po les ratournaedjes éndjolikes.
Po les (erîlés) viebes i fåt dner deus fômes: li cene do schoûtant di
l' indicatif prezintrece, et li cene do pårticipe erirece omrin.
A pårti di ces deus fômes la li coridjeu va deriver totes les ôtes (i gn a
motoit co des arokes dins l' algorisse, li pus målåjhey c' est les
candjmints d' cogne, eg: viké -> vicans; bwejhlî ->
bwejhelresse,... si vos è veyoz ki dj' a rovyî, dijhoz mel).
Po les pluriyals, les fômes femrinnes, mots en -aedje ki s' fjhèt a pårti
d' on viebe, adviebes e -mint a pårti d' on addjectif,... on dene ene
fôme et on dit, avou des drapeas, les mots derivés k' i pout aveur:
- v: po les viebes (a radjouter ås deus fômes), tot
l' codjowaedje est derivé a pårti d' la.
- s: po les mots ki fjhèt on pluriyal avou s.
- i: po dire ki c' est on mot avou ene sipotchåve voyale
(c' est li fôme plinne k' est metowe, et li drapea i
permete di trover li fôme elidêye.
eg: tchivå - tchvå, sicole - scole, comere - cmere,...
- n: po les nos k' ont des fômes omrinne et femrinne, ossu bén
singulî ki pluriyal (4 fômes å totå)
- a: po les addjectifs, c' est come li drapea n mins avou
ene fôme -ès di pus.
- r: po les mots ki fjhèt on femrin avou -resse (eg: braibandî - braibandresse)
- j: po les mots en -aedje a pårti d' on viebe
- t: po des addjectifs en -ant a pårti d' on viebe
- c: po des mots en -ance (sing. et pl.) a pårti d' on viebe
- m:
- po les nos et addjectifs: fé on adviebe e -mint
- po les viebes: fé on no e -mint (et pluriyal e -mints)
Po pus di racsegnes lijhoz les fitchîs LIJHOZMU (e walon) et README (en
inglès) dins l' årtchive.
Vos ploz ossu lére li fitchî walon.aff k' a les rîles.
Po-z aberweter l' fitchî, clitchîz
chal (fitchî tar.bz2).
Si vos estoz dzo DOS/Windows, motoit vos inmrîz mî ci-cial (l' årtchive
est pus pezante, paski l' disployaedje des fômes des mots est ddja
fwait): fitchî zip.
E po l' eployî avou l' betchteu waibe Mozilla Firefox ou l' programe d' emilaedje Mozilla Thunderbird, clitchîz chal pol pacaedje XPI (si vos clitchîz a pårti d' Firefox, ça enondrè otomaticmint l' astalaedje, po Thunderbird i vs fåt schaper l' fitchî sol deure plake, et aler dins l' menu "Usteyes" et "Modules di rawete" poy clitchî sol boton "Astaler..." et aler cweri l' fitchî ki vos avoz schapé sol deure plake da vosse).
Po Chrome, c' est nén possibe di lyi fé ricnoxhe des noveas lingaedjes, mins on l' pout "tromper"...
sayîz di dmander on lingaedje ki vos n' eployroz nén (metans, catalan) et s' copyî ç' fitchî bdic cial al plaece (avou l' no) di l' ôte dins " c:\users\uzeu\AppData\Local\Google\Chrome\User Data "
wice k' i gn a ls ôtes xx-YY-*.bdic
Kimint l' astaler
D' aprume, i vos fåt aveur astalé aspell si c' est nén
co fwait, cweroz l' so les plakes lazer di vosse distribucion.
Prindoz l' fitchî chal pa dzeu, et discompressîz l':
tar jxvf aspell-wa-0.x.tar.bz2
Vos åroz on ridant lomé aspell-wa-0.x, metoz vs divins, et
tapez make; vola, c' est fwait, i n' dmeure pus
k' a l' astaler:
make install
Sopoirt aspell
Aspell est çou k' a replaecî ispell; il est bråmint pus sûti po
trover des bons replaeçmints (gråces åzès fitchîs di fonetike), eyet i
rmimbere vos tchuzes, po vs prezinter li replaeçmint ki vos fjhoz
l' pus sovint e prumî.
A pårti del modêye 0.4.5 li sopoirt aspell va å paire des pôces.
Fijhoz make aspell pol copiler et make aspell_install
po-z astaler les fitchîs.
Po vs siervi di aspell:
aspell --lang=wa -c fitchî
Les caracteristikes fonetikes ki sont cmones po tot l' walon (come
gade prononcî "gat'") sont eto dvins.
Si vos estoz so MS-DOS/Windows
Aspell est eployî sortot avou les sistinmes Unix (çoula comprind GNU/Linux,
les BSD libes,...); mins il a stî poirté so DOS/Windows ossu; et i gn a
des ôtès coridjreces po Windows ki ricnoxhèt les fitchîs po ispell.
Vocial çou k' egzistêye:
ki vorént sayî, vocial li fitchî avou li programe ispell po DOS (i gn
a å dvins des fitchîs a lére po saveur kimint l' apontyî, djel a nén
sayî mi-minme):
- ...divant waire: l' eterface po aspell da Francis Baudoux
- isp31b2.zip, on poirtaedje di ispell po DOS
(li problinme c' est les accints, li fitchî ispell-wa
eploye l' ecôdaedje iso-8859-1, mins MS-DOS eploye cp437...)
- microspell,
ene coridjrece po Windows ki sait eployî les djivêyes di mots
di ispell.
- Cisse pådje chal
a tot çou k' i fåt po-z astaler on sistinme
LaTeX, avou Emacs (on aspougneu di tecse) eyet ispell.
Vos ploz astaler rén ki l' coridjrece, mins dji m' dimande
si c' est nén l' minme (mins ene modêye pus nouve) ki
l' poirtaedje DOS chal pa dzeur.
Kimint s' è siervi
tapez:
aspell --lang=wa -c fitchî_a_coridjî
Bistoke!
Dj' overe pol moumint sor on coridjeu d' croejhete (båzé so «languagetool»).
Pol moumint dji n' a fwait k' deus rîles (ou, purade, deus groupes di rîles, la ki tchaeke groupe a mezåjhe di sacwantès rîles po
trover tos les cas): «vola» (coridje, metans «m' î rvola» a «vo m' î rla»), eyet «leu» («leur efant» coridjî a «leu-z efant»;
mins «li leur» accepté).
Pol sayî alez sol pådje di saye.
Ôtès walonès hårdêyes
Li pådje do
lingaedje walon
Li waibe del croejhete
walone
Li ptite croejhete
Li waibe da Lorint
Drapea walon
Et chal vos trovroz sacwants pordjets di walons motîs (esplicants motîs,
walon/walon, et nén walon/francès
ou francès/walon come end a ddja tant):
- l' esplicant motî do walon (vî, n' est pus metou a djoû,
li scrijhaedje di sacwants mots pout esse avou ene viye ortografeye; mins ci
fourit istoricmint li prumire saye d' ene sifwaite idêye)
- li wiccionaire e walon (intrêyes
do lingaedje walon e grand pordjet wiccionaire (Wiktionary); les årtikes i
polèt esse spepyîs pår et foirt ritches.
- li DTW (ou Diccionaire di
Tot l' Walon; ci-cial c' est, pol moumint, seulmint on motî walon/francès, mins
assez spès; li såme c' est di ramexhner totes les intrêyes trovêyes dins tos
les motîs, et co d' pus. L' advintaedje eneviè li wiccionaire c' est k' on î
pout fé des sûtis rcweraedjes avou des erîlêyès ratourneures.
Ossu, pus tård li structeure del båze di dnêyes pôreut esse amidrêye po
radjouter des fonccions francès/walon et walon/walon.
Si vos m' voloz scrire on messaedje, mi adresse emile est:
pablo@walon.org.